martes, 19 de enero de 2016
lunes, 18 de enero de 2016
OBJECTIUS
Amb l'estudi de la
Unitat es pretenen aconseguir els següents objectius específics que concreten
els objectius d'àrea:
1. Conéixer les
primeres teories sobre la constitució de la matèria.
2. Enunciar els aspectes
fonamentals de la teoria de Dalton.
3. Conéixer alguns
cossos que adquirixen electricitat per fregament.
4. Identificar la
naturalesa elèctrica de les partícules atòmiques i situar-les en l'àtom.
5. Reconéixer que
la massa d'un electró és molt més xicoteta que la massa d'un protó o un neutró.
6. Explicar la
composició del nucli atòmic i la distribució dels electrons en la corfa.
7. Explicar la
diferència entre cossos carregats positivament i negativament.
8. Conéixer els
conceptes de nombre atòmic, número màssic, massa atòmica i isòtop.
9. Comprendre la
importància de l'última capa d'electrons.
domingo, 17 de enero de 2016
CONTINGUTS
Els continguts de
la unitat els podem dividir en conceptuals, procedimentals i actitudinals. Tots
es detallen a continuació:
a)
Conceptes
o Discontinuïtat en
els sistemes materials.
o Teoria atòmica de
Dalton.
o Naturalesa
elèctrica de la matèria.
o Components
fonamentals de l'àtom.
-
Model atòmic de Thomson.
- Model atòmic de Rutherford.
o Identificació dels àtoms: Nombre atòmic i
número màssic. Formació d'ions.
o Isòtops. Massa atòmica relativa. o
Configuració electrònica.
o Altres models atòmics.
b)
Procediments
o Identificació d'alguns processos en què es
pose de manifest la naturalesa elèctrica de la matèria.
o Descripció de
l'estructura atòmica dels primers elements.
o Utilització de
les fonts habituals d'informació científica per a buscar dades i comprensió
dels mateixos.
o Comparació entre
les conclusions de les experiències realitzades i les hipòtesis formulades
inicialment.
o Comentari de
textos dels investigadors i científics que van desenrotllar els primers models
atòmics.
c)
Actituds
o Verificació de la
importància dels models i de la seua confrontació amb els fets empírics.
o Reconeixement i
valoració del treball en equip en la planificació i realització d'experiències,
assumint els diferents rols.
o Valoració de la
provisionalitat de les explicacions com a element diferenciador del coneixement
científic aplicat a l'àtom i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de
la ciència.
PLANTEJAMENT DIDÀCTIC
La Unitat Didàctica triada, és la corresponent al
Tercer Curs d'E.S.O. i la titularem: "L'àtom".
La discontinuïtat de la matèria i el concepte d'àtom
són la clau per a entendre els continguts d'esta unitat. Es tracta de reforçar
alguns continguts bàsics de Química que els alumnes i alumnes ja han estudiat
en el primer cicle de l'ESO, com l'existència d'àtoms i la formació d'ions, i
ampliar-los amb aspectes bàsics sobre els distints models atòmics. És
fonamental insistir en les dimensions relatives del nucli i de l'àtom, perquè
els alumnes admeten sense discussió que la major part de l'àtom està buida.
Quant al nivell i dificultat del tema, la
divisibilitat de la matèria i els successius models atòmics no és quelcom
immediat als sentits dels alumnes i alumnes, i suposarà una certa dificultat de
comprensió, encara que vagen recolzats per successives experiències que van
donar lloc al descobriment de les partícules atòmiques.
L'estudi de l'estructura de la matèria té especial
rellevància dins de la Química per a entendre, les característiques químiques
dels elements, la seua ordenació en la Taula Periòdica, l'enllaç químic, els
canvis químics, la naturalesa elèctrica de la matèria, etc. Per tot això la
Teoria Atòmica és fonamental per al desenrotllament de les següents unitats
didàctiques.
Així, es pot començar repassant les primeres teories
de constitució de la matèria, com la de Leucipo i Demòcrit que sí que
consideraven que les substàncies estan formades per àtoms, i posteriorment
Aristòtil que creia en l'existència de 4 elements: aire, aigua, terra i foc,
als que va afegir el "éter" que ocupava l'espai entre elements.
Finalment i amb el desenrotllament científic en el segle XIX, Dalton va emetre
la seua teoria atòmica arreplegant les idees de Demòcrit. Per a Introduir la
teoria atòmica pot ser convenient observar els fenòmens de difusió de gasos com
l'amoníac i clorur d'hidrogen i per als líquids tinta i aigua.
A partir d'ací i gràcies a les experiències de
Thomson i Rutherford, es manifesta la supressió de la indivisibilitat dels
àtoms, per l'aparició de les partícules atòmiques, amb la qual cosa es
desenrotllen els nous models atòmics de Thomson i Rutherford. Resulta xocant
per als alumnes el fet de que de l'experiència de Rutherford, es deduïsca que
la major part de l'àtom es troba buida. Similituds en què es compara la
grandària del nucli amb el de l'àtom deixen veure clarament la magnitud d'esta
realitat.
A continuació, s'expliquen les dades que distingixen
a un àtom, com el nombre atòmic i màssic i les propietats de les partícules
atòmiques i com es troben distribuïdes en l'àtom, podent-se fer una semblança
al model planetari, justificant com tots els àtoms d'un element no són idèntics
per l'existència d'isòtops. (Es pot incloure com gràcies a l'existència de
l'isòtop de C-14, és possible la datació de restes biològiques).
Finalment s'explica com es mesuren la massa dels àtoms incorporant la
noció de massa atòmica relativa d'un element, com a necessitat d'introduir una
unitat d'acord amb l'orde de magnitud dels àtoms.
sábado, 16 de enero de 2016
RESUM DE L'ÀTOM
Els filòsofs grecs
van discutir molt sobre la naturalesa de la matèria i van concloure que el món
era més simple del que pareixia.
En el segle V a.
C., Leucipo sostenia que hi havia un només tipus de matèria i pensava que si
dividíem la matèria en parts cada vegada més xicotetes, obtindríem un tros que
no es podria tallar més. Demòcrit va cridar a estos trossos àtoms ("sin
división").
La filosofia
atomista de Leucipo i Demòcrit podia resumir-se en:
1.- Els àtoms són eterns, indivisibles, homogenis i invisibles.
2.- Els àtoms es
diferencien en la seua forma i grandària.
3.- Les propietats
de la matèria varien segons l'agrupament dels àtoms.
No obstant això va
ser oblidat fins que el químic anglés J. Dalton va revisar la idea en la seua
teoria atòmica. En el s. XIX, gràcies als treballs d'Avogadro, es va començar a
distingir entre àtoms i molècules. La visió moderna de la seua estructura
interna va tindre que esper.
viernes, 15 de enero de 2016
Activitats d'avaluació.
Les activitats
d'avaluació deuen d'anar d'acord amb tots els continguts treballats en classe
i, sobretot, amb la intenció de comprovar la consecució dels objectius de la
UD.
El control escrit ha de contindre les
activitats següents:
- Realitza tres
dibuixos esquemàtics que representen un àtom de beril·li segons els models
atòmics de Dalton, Thomson i Rutherford.
- Per què creus que
els científics van començar a pensar que l'àtom era divisible?
- Quines partícules
atòmiques aporten pràcticament la totalitat de la massa de l'àtom?
- Realitza un
esquema indicant les partícules que formen l'àtom, segons el model de
Rutherford, i les seues característiques i disposició en l'àtom.
- Completa la taula següent:
Àtom
|
H
|
Na
|
B
|
Be
|
Cu
|
Z
|
1
|
4
|
|||
A
|
1
|
||||
Núm. de protons
|
11
|
||||
Núm. d'electrons
|
29
|
||||
Núm. de neutrons
|
12
|
5
|
5
|
34
|
|
A
Z X
|
10
5 B
|
||||
Config. Electrónica
|
- Si els àtoms
estan formats per partícules carregades (portes grans i electrons) , per què
diem llavors que són neutres?
- Què són àtoms
isòtops? Calcula el nombre de protons, el d'electrons i el de neutrons dels
isòtops del carboni
12 14
C i C. 18
- Quines partícules
hi ha en el nucli del 8 O?
Quina és la seua configuració electrònica? Quin és el seu nombre atòmic? I el
seu número màssic? I la seua massa atòmica?
- El clor té dos
isòtops, el cloro-35 i el cloro-37. Calcula la massa atòmica relativa de
l'element clor, si el primer té una massa atòmica de 34,97 u i una abundància
del 75 % i el segon una massa atòmica de 36,97 u i una abundància del 25 %.
viernes, 1 de enero de 2016
Activitats de desenrotllament de la Unitat.
Partint de
situacions quotidianes, sempre que siga possible, o de certes qüestions clau
dirigides als alumnes, s'anirà construint el cos de continguts d'esta unitat,
per mitjà d'activitats apropiades que es proposen en el llibre durant el
desenrotllament dels diferents conceptes, com al final, i també altres
propostes directament pel professor.
Així, doncs,
s'introduiran primerament els conceptes de discontinuïtat de la matèria, i de
les experiències que demostren l'existència de partícules que formen l'àtom,
amb la qual cosa esta deixa de ser considerat indivisible. Sorgixen els models
atòmics de Thomson i Rutherford, amb activitats com les següents:
- Descriu la teoria
atòmica de Dalton.
- Per què el model
atòmic de Dalton no explica els fenòmens elèctrics de la matèria?
- Per què la
majoria de les partícules alfa podien travessar l'àtom en l'experiment de
Rutherford sense desviar-se?
- Quines són les
partícules subatòmiques que componen l'àtom? Com estan disposades en l'àtom i quina és la seua càrrega elèctrica?
- Quants electrons
fan falta per a neutralitzar la càrrega d'un protó? I per a igualar la seua
massa?
- Dibuixa un àtom
de carboni que té 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons, segons el model atòmic
de Rutherford.
Posteriorment
s'exposen les característiques dels àtoms: Z i A. Els conceptes d'ions, isòtops
i de massa atòmica relativa.
- Definix nombre
atòmic, número màssic i isòtop.
- Esbrina quants protons, neutrons i electrons
tenen estos àtoms:
1 16 37 23 238
a a) 1 H b)
8 O c)
17Cl d)
11Na e) 92U
- Tenia raó Dalton
quan deia que tots els àtoms e un mateix element són iguals entre si?
- El níquel natural
(Z=28) està format per cinc isòtops de números màssics: 58, 60, 61 i 62. Escriu
la notació simbòlica de cada un i indica el seu nombre de protons, neutrons i
electrons.
- Quina partícula
subatòmica és la que caracteritza i diferència un àtom d'un element d'un altre?
- L'element químic
magnesi està format per tres isòtops naturals: Mg 24 de massa atòmica 23,99 u i 78,99 % d'abundància, el Mg 25 de massa atòmica 24,99 u i 10,00 % d'abundància
i el Mg 26 de 25,98 u de massa atòmica i 11,01 % d'abundància. Calcula la massa
atòmica relativa del magnesi.
- Què és un ió?
Quines classes d'ions hi ha?
- En què es
transforma un àtom de ferro quan perd dos electrons?
- Completa la taula
següent:
Símbol A Nombre de protons Nombre de neutrons Nombre d'electrons F- 19
K+ 39
79 34 36
Teletransportan per primera vegada informació entre dos
àtoms
Carlos Martin
| Gener 28, 2009
Un equip de científics del Joint
Quantum Institute (JQI), de la Universitat de Maryland i de la Universidad de
Michigan, ha aconseguit teletransportar informació entre dos àtoms situats en
dos recintes no connectats entre si, i separats per una distància d'un metre.
Este èxit suposa un pas
significatiu cap al processament quàntic d'informació, açò és, cap a la creació
dels anhelats ordinadors quàntics.
Anteriorment si s'havia
aconseguit la teletransportación amb fotons a través de molt llargues
distàncies, amb fotons i conjunts d'àtoms, i amb dos àtoms pròxims, amb l'acció
intermediària d'un tercer àtom, però mai s'havia proporcionat un mitjà útil
d'emmagatzemament i gestió de la informació quàntica a llarga distància.
Segons publica la revista Science
els científics informen que, amb el seu mètode, tal transferència d'informació
d'àtom a àtom pot recuperar-se amb una exactitud perfecta en un 90% de
les vegades.
Els investigadors asseguren que
el sistema desenrotllat podria assentar les bases per a un "repetidor
cuántico" a gran escala. Un repetidor quàntic permetria entrellaçar les
memòries quàntiques a través de vastes distàncies.
Tots estos passos resulten
essencials per al desenrotllament d'un nou concepte d'informació basat en la
naturalesa quàntica de les partícules elementals, que promet arribar a obrir
increïbles possibilitats al processament de dades. Els especialistes vaticinen
la realitat quàntica arribarà a revolucionar el món de la informació.
Milers de milions de partícules d'antimatèria creades en un
laboratori
Carlos Martin | Novembre 18, 2008
Un equip d'investigadors ha
aconseguit disparant un làser a través d'una mostra d'or obtindre més de 100
milions de partícules d'antimatèria o positrons.
Esta nova capacitat de crear un
gran nombre depositrones en un xicotet laboratori obri la porta a unes quantes
vies d'investigació, incloent una comprensió de la física subjacent a diversos
fenòmens astrofísicos com ara els forats negre i els rajos gamma.
Els investigadors van utilitzar
un curt però intens ultralàser per a irradiar-ho en un mil·límetre de grossària
d'or blanc observant com els electrons interactuaven amb els nuclis d'or
servint de catalizdor per a crear positrons. Els electrons emeten paquets
d'energia que es desintegra en matèria i antimatèria, tal com va predir
Einstein amb la seua famosa equació que relaciona la matèria i l'energia. Al
concentrar l'energia en l'espai i el temps, el làser produïx positrons
més ràpidament i en major densitat que mai abans en un laboratori.
"Mediante la creació d'este gran antimatèria, podem estudiar en més detall
si l'antimatèria és realment com creiem i potser obtindre més pistes de per què
l'univers que veiem té més matèria que anti- materia", van assegurar els
investigadors, visiblement emocionats davant d'este descobriment.
Aconseguixen observar àtoms sense
destruir-los per primera vegada
JOSÉ MANUEL
NIEVESABC_CIENCIA / MADRID Dia 06/05/2013 - 10.11h
Investigadors espanyols han provat esta
revolucionària tècnica que podrà ajudar a avançar en el coneixement de l'origen
de l'Univers.
Com observar un
àtom sense que este quede destruït en el procés? Un grup d'investigadors de
l'Institut de Ciències Fotónicas (ICFO), amb seu a Castelldefels (Barcelona),
acaba de presentar en la revista Nature Photonics una nova i revolucionària
tècnica que permetrà precisament això, observar àtoms individuals sense
necessitat de destruir-los. Els beneficis d'este nou mètode es deixaran notar
en els més variats camps de la Ciència.
Aprofundir en el
coneixement del cervell humà, comprendre l'instant en què es va originar
l'Univers, detectar ones gravitacionals o millorar la precisió dels sistemes
GPS són tasques extremadament difícils i que requerixen de l'habilitat de
visualitzar elements extremadament fràgils i que, fins al moment, resultaven
irremeiablement danyats per qualsevol intent d'observar-los. El mer fet de
l'observació d'un àtom, en efecte, implica enviar contra ell altres partícules
(normalment fotons) que inevitablement alteren la seua estructura per sempre.
És com si per a observar un cotxe en moviment no tinguérem un altre mitjà que
llançar contra ell un altre vehicle i mesurar els efectes de la col·lisió. Ara,
no obstant això, i gràcies a la física quàntica, un equip de científics ha
trobat una solució al problema.
En un article
acabat de publicar en Nature Photonics, en efecte, un grup d'investigadors de
l'Institut de Ciències Fotónicas assegura haver sigut capaç d'observar un cos
extremadament fràgil i volàtil gràcies a una nova tècnica no invasiva i que
promet canviar els mètodes d'observació actuals. Liderats per Morgan Mitchell,
els investigadors van aplicar la tècnica, cridade “mesurament quàntic
sense demolición" a un núvol d'àtoms. I van ser capaços d'observar el
"spin" dels electrons d'eixos àtoms sense danyar a cap d'ells en el
procés. Es tracta de la primera vegada que es posa en pràctica amb èxit esta
tècnica sobre un objecte material. El mateix mètode podria estendre's per a
permetre, també, l'observació d'àtoms individuals.
Més enllà del límit
quàntic
En el seu
experiment, els científics van preparar diversos polsos de llum amb fotons que
es trobaven en estats complementaris (una propietat quàntica de les partícules),
i després van enviar eixos polsos a través del núvol d'àtoms. "Una primera
mesura - explica Robert Sewell, investigador de l'ICFO- va reflectir l'acció
del primer dels polsos. La segona mesura, duta a terme amb fotons que estaven
en estats complementaris respecte als primers, va esborrar els efectes de la
mesura anterior, permetent-nos observar les característiques originals de
l'objeto". El nou procediment va permetre als investigadors obtindre
informació precisa sobre el camp magnètic al voltant dels àtoms observats.
La informació
obtinguda durant l'experiment supera amb escreix el cridat "límite quàntic
estandar", que quantifica la màxima quantitat d'informació que es pot
extraure per mitjà de qualsevol altre mètode tradicional d'observació. "El
experiment -afig Sewell- constituïx una prova rigorosa de l'efectivitat de la
física quàntica a l'hora de mesurar objectes delicados"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Com són els àtoms per dins?